Des.del 1.10.2017 estem esperant l'independència de Catalunya com a "agua de mayo", que per cert aquest any no ha arribat, - ni l'aigua de maig, ni tampoc (encara) la tant desitjada independència.
Em fa l'efecte que no soc l' únic qui ha perdut una mica l'esperança, sobre tot perquè els nostres polítics indepes que compten amb el 52% dels escons al parlament de Catalunya, no només no es llançen a la bassa plena de cocodrils que tenen endavant, si no que a sobre es barallen i desqualifiquen mútuament, sense parar, per a més alegria del govern espanyol que mitjançant les "cloaques del Estat" enfanguen tot intent de propostes serioses per a "pacificar" Catalunya.
Es clar que ningú vol seguir el exemple dels exiliats i dels ex-presos polítics o encara més de 3000 encausats judicialment, per aver-se atrevit a expressar el seu interes de separació d'Espanya.
Es per això que ja no parlem de independència, si no tan sols del dret (constitucional) de decidir el nostre futur, i suplicant per una amnistia.
Tots el altres temes relacionats amb espoli, infra-inversions, xantatges, espionatges, des-informació, taules de negociació imaginaries, no interessen ni als nostres actuals representants polítics, ni molt menys al govern mes progressista d'Espanya. (Avui a mes he sentit al president del govern espanyol, exclamant al congrés que Espanya es el millor país del mon (!). - que aprofiti -
Al igual que fa 2022 anys, només em queda esperar un miracle, i el adveniment del Messies que estigui disposat a sacrificar.se als romans, vull dir espanyols, per tal d'alliberar, si no la humanitat, al menys al poble català .
No hay comentarios:
Publicar un comentario